dilluns, 5 de juliol de 2010

Sant Joan 2010

Sí, ja ho sé, vaig amb una mica de retard. Però per aquest post necessitava una imatge, una metàfora, i de seguida em va venir un paral·lelisme al cap. Per Sant Jordi vaig demanar que m'ajudéssiu a omplir unes lleixes buides de llibres, que recomanéssiu bons llibres per, entre tots, fe-nos una bona reserva. Doncs de Sant Jordi a Sant Joan, de sants més nostrats no n'hi pot haver. Aquesta vegada m'agradaria demanar-vos llibres dolents, llibres que no recomanaríeu mai, al contrari, que prohibiríeu la seva lectura a algú que us preguntés per ells. Aquells que no heu pogut ni acabar, que cada pàgina passada era una tortura i els volíeu tirar per la finestra. En definitiva, llibres que us vingui de gust cremar en una foguera com la de Sant Joan.


Per donar exemple jo us en diré dos, els que més ràbia m'han fet de les lectures dels darrers anys:

- El misteri de l'amor, de Joan Miquel Oliver
- El viatge a la felicitat, d'Eduard Punset

Grrrrr...

A veure si tinc temps i aniré fent llista dels que em digueu. Vinga, teniu l'oportunitat de ser dolents. Us hi animeu?



- La Maria proposa: 
La llei del mirall de Yoshinori Noguchi, a la foguera! 
Un dia de David Nicholls (té un futur... molt cremat)
- En Sànset:  
El retrat de Dorian Grey d'Oscar Wilde, algú el salvaria? Jo pensava llegir-lo algun dia...
- El Senyor Banyera:  
Vida i destí de Vasili Grossman  
No digas que fue un sueño de Terenci Moix. Per mi, els dos ja són història.
- La Núr:  
Tot sota el cel de Matilde Asensi (jo el salvaria!!) 
Sofia de los presagios de Gioconda Belli (algú té un misto?)
La sonrisa de la Gioconda de Luís Racionero (i una mica de benzina?)
Em nego a afegir en aquesta llista La comunitat de l'anell!!!
- La La. :
En busca del unicornio de Juan Eslava Galán (el segon d'aquest autor, jo d'ell, de ser viu, em preocuparia)
La pell freda d'Albert Sànchez Piñol (dóna mal rotllo, però a mi em va agradar!)
La memòria del tauró d'Steven Hall (incinerat està!)
- La Mireia:
A la recerca del temps perdut de Marcel Proust (els clàssics també cremen bé)
- La Kweilan:
Caballeros de Klas Östergren
- L'Òscar Az Al:
Bitllet d'anada i tornada de Gemma Lienas
Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel
La pell freda d'Albert Sànchez Piñol
L'home que va confondre la seva dona amb un barret de Oliver Sacks
La tienda de los suicidas de Jean Teulé
A sang freda de Truman Capote
David Copperfield de Charles Dickens
El inglés jurídico de Enrique Alcazar (amb tots ells farem un foc de camp)
- L'Assumpta:
Kafka a la platja de Haruki Murakami (compte amb aquest que a mi em va agradar molt i sóc fan de l'autor!!)
El joc de l'Àngel de Carlos Ruiz Zafón (només aquest??)
Cat de Matthew Tree (jo n'he llegit altres d'aquest home i no seria alta literatura...)
- La Bajoqueta
Cremaria llibres de Dan Brown en general. Jo penso que mereixen una oportunitat.
- La Laura T. Marcel:
Esperadme en el cielo de Maruja Torres (fins al cel arribarà la fumera que farà)
13,99€ de Frédéric Beigbeder (aquest l'he llegit i es mereix una tortura encara pitjor de la ràbia que fa!)
- En Josep Lluís de l'Assumpta:
Ulysses de James Joyce (jo de tu no posaria els peus a Dublin per si de cas, però per mi, el podem fer volta i volta, al punt o ben socarrimat)
- La Len0re:
Un món sense fi de Ken Follett (aquest no el tiris encara, deixa-me'l que ja el guardo jo...)




La foto del post està treta de Google, i el post mateix va ser una altra idea de la Maria, encara que ja no sé ni si se'n deu recordar!

26 comentaris:

  1. Ostres ara si que m'has confós,em pensava que a tu t'agradaria l'Eduard Punset,amb l'èxit de vendes que va tenir per Sant Jordi...a mi no m'atrau gens.
    En tinc uns quants però ara a la memòria només me'n ve un al cap:
    "La llei del mirall" de Yoshinori Noguchi.

    Té frases boniques,no ho negaré pas,però tenia un subtítol que deia " una regla màgica que resol qualsevol problema a la vida". A mi no me n'ha resolt cap i a més a més no m'agrada el mètode que utilitza.Ja sóc una mica reticent amb els d'autoajuda però és que aquest tenia una portada molt bonica i vaig caure de quatre grapes.A més a més és molt primet.
    (ja buscaré els altres^^)

    ResponElimina
  2. saps que a Terrassa hi ha una llibreria amb el mateix nom que el teu blog?

    a mi , "el misteri de l'amor" em va agradar. Surrealista i estranyíssim, si, molt, però em va agradar.

    L'Eduard Punset té bones idees però com a ecriptor tampoc no em fa el pes.

    ResponElimina
  3. Home, l’E. Punset es mereix el tracte que li ofereixes.

    Ara entraré de cap en un jardí on m’hi trauran a patades: El retrat de Dorian Gray. Per favor, quina cosa més horrible!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Vinga, n'afegirè un parell:
    - "Vida i destí" de vasili Grosman
    - "No digas que fue un sueño" de Terenci Moix.

    Cap dels dos els he pogut acabar...

    ResponElimina
  5. Que tingui ara a la prestatgeria (si no, no me'n recordaria...), Tot sota el cel, de Matilde Asensi, i Sofia de los presagios, de Gioconda Belli (i mira que, d'aquesta, m'encanta la seva poesia... ara, aquesta primera novel·la que en llegeixo... buf!). No n'he acabat cap dels dos.

    Oh! I un d'aquells que tinc travessats de fa molts anys (des dels 16!!!) i que no sé si llegiré mai és La sonrisa de la Gioconda, de Luis Racionero. Me'l va recomanar la meva profe d'història de l'art, però no va haver-hi manera de llegir més de 10 pàgines!! Ah, igual que el primer de la saga del senyor dels anells... buff!

    ResponElimina
  6. ALA!!!

    No t'atreveixis a cremar cap del Senyor dels Anells, o el meu punt freak se sentirà fatal.

    Glòria eterna a Tharkun-Mithrantir-Gandalf!

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. - En busca del unicornio de Terenci Moix (El vaig trobar un llibre tontet i em va fer ràbia...)
    - La pell freda d'Albert Sànchez Pinyol (ho sé, va agradar a tota la Terra, Saturn i una part de Plutó...jo el vaig deixar a mitges...)
    - La memòria del tauró d'Steven Hall (ja no era llegir-se'l...era entrendre'l!)

    ResponElimina
  8. JO n'hi ha un que no és quen o m'agradés ( bé sí, no m'agrdava,però fa lleig despotricar d'un clàssic) No puc i no crec que mai pugui amb A la recerca del temps perdut de Proust. Era igual si el llegia a la nit, al matí o a mitja tarda. Derta, asseguda, estirada. A casa, a la biblioteca... m'adormia.
    Tota l'assignatura d'un quatrimestre girava al voltant d'aquest llibre i vaig haver-la d'aprovar sense poder-lo llegir. MAI, MAI,MAI m'havia passat una cosa així.
    Ja sé que no puc dir que és dolent, però avorrit això sí que m'ho deixeu dir, oi?

    ResponElimina
  9. Aquest hivern a l?hora del lector, el Manzano va posar pels núvols un llibre d'una autor suec: Klas Östergren i que es titula "Caballeros" i el va posar tan i tan bé que me'l vaig anar a comprar aquell mateix cap de setmana. No vaig poder passar de la pàgina 30 i encara fent un esforç. Bon estiu, XeXu!

    ResponElimina
  10. Tot i proclamar a quatre vents que és un autor de futur me n'he quedat amb poques ganes de continuar llegint-lo.Apa!Cap al foc: "Un dia" de David Nicholls.

    ResponElimina
  11. Lienas, Gemma: Bitllet d’anada i tornada
    Porcel, Baltasar: Cavalls cap a la fosca
    Sanchez Piñol, Albert: La pell freda
    Sacks, Oliver: L’home que va confondre la seva dona amb un barret
    Teulé, Jean: La tienda de los suicidas
    Capote, Truman: In Cold Blood
    Dickens, Charles: David Copperfield
    Alcaraz, Enrique: El inglés jurídico

    Puc justificar-ho si voleu.

    ResponElimina
  12. Kafka a la platja... té el rècord de ser un llibre que vaig deixar DUES VEGADES!!

    a) em repugnava aquell tio vestit de Johnny Walker que torturava els gats per menjar-los el cor... em feia tant de fàstic i tanta llàstima pels pobres bitxos, que vaig pensar que l'autor segur que era un sàdic i un boig perillós.

    b) després vaig pensar que potser no sortirien més coses així i vaig decidir donar-li una segona oportunitat, quan em vaig trobar amb una escena pujadeta de to entre un noiet de 14 o 15 anys recent fets i una dona de més de 50 que, a més, ell creia que podia ser la seva mare... aquest còctel eròtico-edípic em va convèncer ... i vaig deixar el llibre definitivament.

    -----------

    També cremaria ben cremadet... "El juego del ángel" de Ruiz Zafón, clar :-)

    ResponElimina
  13. Ooooooooh!! Un llibre de Dickens a la fogueraaaaaa???? Noooooo!! el rescato!! salvat!!

    ResponElimina
  14. jajajaja osti vaja post! Pensava que només era jo que cremava llibres (un any per Sant Joan vaig cremar el d'història quan per fi vaig aprovar).

    Ara així de cop mira també se m'acudeix el mateix que a tu, "El joc de l'amor". Quina rallada! No vaig poder acabar-lo mai.

    No estic d'acord amb el Punset pobre jajaja.

    També cremaria els de Dan Brown... ja sé que a molta gent li van agradar però jo no puc amb ell...

    ResponElimina
  15. Doncs mira jo tinc com a norma acabar tots els llibres que començo pq a vegades algun al principi és un pal, però després vas aganfat-li el gust i resulta ser molt millor del que esperaves. I amb aquesta norma una mica masoca si vols, m'he tragat cada rotllo que flipes. L'ultim que m'he llegir no m'ha agradat, és "Esperadme en el cielo" de la Maruja Torres. Tampoc em va agradar 11,99€ de Frédéric Beigbeder. Ja en podem cremar dos més.

    ResponElimina
  16. Sabia que salvaries la comunitat de l'anell... ains...

    ResponElimina
  17. Sí, clar, només "El juego del ángel" (jo ho poso en castellà perquè el vaig llegir en versió original, clar... sabent l'idioma doncs ho considero millor jaja) els altres m'havien agradat en major o menor mesura :-)

    N'afegeixo un altre!!
    "Cat" de Matthew Tree. Quina caca de llibre! Me'l van regalar, el vaig començar, el vaig deixar i el vaig anar a canviar a la llibreria per un de contes de la Mercè Rodoreda d'Edicions 62.
    Totalment sense solta ni volta.

    ResponElimina
  18. XeXuuuuuuu, actualitza el post, home!! que n'he afegit un altre! ;-)

    I en Josep Lluís diu que l'Ulysses de Joyce

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a tots per la vostra participació! Hem fet una bona crema de llibres, i és que és veritat que, per més amants de la lectura que siguem, tampoc no ens hem d'empassar qualsevol cosa. Després, com que sobre gustos no se n'ha escrit res, és normal que alguns vulguem cremar llibres que d'altres salvarien. Però aquí està la gràcia també. No tornarem a entrar en la discussió de què és un bon llibre i què no. Dependrà de cadascú. Això ho haurem de repetir algun dia, a veure quants llibres dolents més llegirem entre tots!

    ResponElimina
  20. XeXu... tinc "El retrato de Dorian Gray" damunt la taula ;-)

    ResponElimina
  21. Lamente rectificar a "La" el llibre "En busca del unicornio", no es de Terenci Moix, es de Juan Eslava Galán. Personalment es un llibre que em va agradar molt, tambe "El retrato de Dorian Grey". Afegiré ja de pas un que em va decepcionar molt i es "Un mundo sin fin" de Ken Follet.

    Petons

    ResponElimina
  22. Jo segueixo avançant amb "El retrato de Dorian Gray" però és una edició horrible, lletra microscòpica i una traducció que no em fa el pes... ara bé, la història m'està agradant ;-))

    XeXu... jajaja em fa molta gràcia cada vegada que llegeixo tal com has posat això:

    "En Josep Lluís de l'Assumpta:"

    Jejeje és meeeeeeeeeu, el meu tresoooooor ;-)))))

    ResponElimina
  23. Hola, bona tarda...

    Ja he acabat "El retrato de Dorian Gray" :-)

    La meva opinió és que no cal que el cremis però tampoc que el passis massa per davant de res...

    El problema d'aquest llibre és que tothom sap de què va i això ja te l'aixafa una mica... deixant aquest fet al marge, doncs podria ser molt interessant si no fos perquè tinc la impressió (ara ho buscaré a Google... ho podia haver fet primer, però jo sóc anàrquica -que no anarquista- i ho faré després) que aquest home, l'Oscar Wilde, era un pedant de nassos i, en el llibre vol demostrar tota la seva erudició en una sèrie de temes, la qual cosa fa que algunes pàgines siguin infumables.

    Per exemple... el protagonista de la història ho vol provar tot... i això inclou tot gènere d'arts... es fa portar els instruments més estranys del món... apa doncs, una llista carregosa amb noms d'instruments estranyíssims de diferents llocs del món, tribus perdudes, etc.

    Després vol conèixer tots els perfums amb les seves propietats sobre les persones... doncs tres quartos del mateix... després pedres precioses... fins i tot algunes de les que diuen que tenen efectes màgics...

    Tot això conforma un capítol sencer que et fa venir ganes de deixar el llibre.

    Ara bé, si ho superes (i jo ho vaig superar, tu, que un llibre per la llista de final d'any és un llibre per la llista de final d'any i aquest me l'he polit en cinc dies jeje) doncs la història és interessant... i el final no el recordava i m'ha agradat :-))

    Ho deixo aquí perquè, al cap i a la fi això és un blog de llibres i, com no en faré ressenya al meu, doncs aquí igual algú ho troba ;-)

    ResponElimina
  24. No ho vaig dir, però podeu seguir afegint llibres al la crema, que aniré actualitzant el post.

    Gràcies per la rectificació Len0re, ja està corregit. I també gràcies per participar, és clar.

    Assumpta, ara ja no sé què pensar. N'he sentit a parlar bé, malament, amb dubtes en el teu cas. Em sembla que aquest llibre serà d'aquests de si et cau a les mans, doncs bé, però no fer massa esforç per aconseguir-lo. I mira que l'altre dia en vaig veure una edició de butxaca...
    Ja m'està bé que facis ressenyes aquí, encara podríem arribar a un acord. Com a mínim jo les llegiré, ho dic per això que dius de si algú ho troba. Almenys a mi em serveix per fer-me una millor idea dels llibres, encara que no tinguem els mateixos gustos, però hi ha coses que ens poden molestar els dos, i per exemple, això que dius de les llargues enumeracions com dient 'mira quant en sé!', a mi em fot molta ràbia. Potser el llibre és perfectament comprensible si et saltes aquest capítol, no?

    ResponElimina
  25. És cert... tu ho llegiràs... Mira, ara ja estic contenta jaja ;-))

    I tant, el llibre és perfectament comprensible si et saltes aquest capítol, totalment... fins i tot, llavors, el llibre millora :-))

    --------

    M'agrada aquest blog tan interactiu... si vaig trobant nous llibres per cremar o algú me'n parla, aniré venint per afegir-ho :-)

    ResponElimina
  26. El silènci de Gaspar Hernandez... ufff que llarg i "soso".
    La solitut dels nombres primers de Paolo Giordano, es un dels llibres més depriments que he llegit.

    Ni ha més però no m'agrada parlar massa malament de cap llibre, després de tanta feina que han tingut, i a més com hi ha gustos per tot segur que a altres també els hauran agradat aquests.
    No els cremis, els podem deixar pels carrers pel bookcrossing

    ResponElimina