Autor: Ken Follett
Editorial, any: Edicions 62, 2007
Títol original, idioma, any: World without end, anglès, 2007
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 1258

Qui ha llegit aquest llibre o la seva primera part, Els pilars de la terra, sabrà que és difícil mirar d'explicar l'argument d'aquestes obres. Situat uns 150 anys més tard del final del seu predecessor, l'acció comença l'any 1327, quan una colla de joves amics d'uns 10 anys presenciaran uns fets que no s'esperen i hauran de guardar secrets que no entendran. Aquesta canalla, Merthin i el seu germà Ralph, Caris i els germans Gwenda i Philemon formaran el nucli d'una història que els portarà a una sort desigual i que teixirà tot un entramat de les seves vides al voltant de la vila de Kingsbridge i rodalies, sempre amb el rerefons del poder clerical, de les disputes entre noblesa i pagesia, i aquest cop amb l'afegitó d'un enemic imparable com van ser les epidèmies de pesta que van assolar Europa al segle XIV. Tota una biografia d'aquests personatges inventats i en molts casos avançats al seu temps.

El llibre és una obra mestra, no se'n pot dir altra cosa. Agradi o no aquest gènere, i a mi m'agrada, s'ha de reconèixer el mèrit d'un autor que també és dels meus preferits. He trigat dos anys a llegir-lo, com vaig predir, però és que en tinc la primera edició en català que va sortir, comprada el mateix dia de l'estrena, i no es pot transportar. L'he llegit amb calma, però amb gran plaer. Es pot llegir de manera totalment independent de la primera part, tot i que fa algunes referències a la primera part, però això no en dificulta la lectura. Enganxa molt i sempre vols saber més i més del que passarà.

És arriscat recomanar un llibre de més de 1200 pàgines, hi ha a qui espanta agafar un totxo així. De totes maneres, penso que val la pena, si es té estona i ganes de ben segur que no decebrà a ningú. I el més important, Els pilars de la terra van deixar un llistó tan alt que aquesta promesa segona part tenia tota la pinta de tirar per terra aquella obra. Però Follett és molt Follett, i se n'ha sortit amb una nota altíssima.