Autor: Carlos Ruiz-Zafón
Editorial, any: labutxaca, 2007
Títol original, idioma, any: El palacio de la Medianoche, castellà, 1994
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 297
En un orfenat de Calcuta, un grup de joves coetanis funden una societat secreta que anomenen la Chowbar Society. Així passen la seva joventut fent juraments i seguint els principis de la societat en reunions clandestines que es duen a terme al casalot abandonat que ells anomenen el palau de la mitjanit, fins que compleixen els 16 anys, moment en que hauran de deixar el lloc que ha esdevingut casa seva des que eren nens. Però no saben que rere un dels membres més estimats, en Ben, plana una terrible història que l'ha estat assetjant tots aquests anys i que el perseguirà en el moment just que abandoni les protectores parets de l'orfenat, l'única llar que ha conegut. El seu passat i part de la seva família perduda li anunciaran els fets que estan a punt de passar.
Un nou llibre de Ruiz-Zafón, amb tot el que això implica. Tots i cadascun dels seus trets diferencials es poden trobar també en aquesta segona part de la Trilogia de la Boira, que per cert, no té absolutament res a veure amb el primer volum, així que entenc que són tres històries perfectament individuals. Aquesta vegada, però, he mirat de fer un exercici. Em va costar d'entrar al llibre, suposo que no el vaig agafar amb gens de ganes. Però després he mirat d'oblidar que es tractava d'aquest autor, i l'he volgut llegir centrant-me només en la història. D'alguna manera ho he aconseguit i cal reconèixer que el llibre està bé, força ben trenat, i els personatges són diferents entre ells i els agafes afecte. És una bona història per tots els públics, fins i tot recomanable. Això sí, cal oblidar qui estàs llegint, o no haver-ne llegit res abans, és clar.
15 Comentaris
De tots tres, aquest és el que menys recordo... això sí, sé que em va agradar bastant, perquè tots m'agradaven :-)
ResponEliminaI és clar que és una història individual!! ;-) Si el tio els va escriure per separat!!... Això de la "Trilogia de la boira" en un sol volum va ser un invent editorial per mirar d'aprofitar la "tirada" de la Sombra del Viento ;-)
Tinc seriosos dubtes que a ell li hagués passat mai pel cap això de la Trilogia. Ell era un bon escriptor de literatura juvenil (literatura que a mi m'agrada molt jeje per això em va agradar tant Marina i per això crec que aquests tres estan força bé) llavors un dia va pensar en fer una novel·la per adults... i, basant-se en Marina, en va fer una, La Sombra del Viento, i li va sortir bé... Però ja no en va saber més :-)
M'has fet venir ganes de rellegir aquest concretament ;-) De fet, quan jo els llegia, eren tots volums diferents que em treia la meva germana de la biblioteca... a més, alguns eren en castellà -tal com els va escriure ell- i altres en català (segons com els trobava a la biblio).
Mira els va editar en aquest ordre:
El príncep de la boira (Barcelona: Edebé, 1993)
El palau de la mitjanit (Barcelona: Edebé, 1994)
Les llums de setembre (Barcelona: Edebé, 1995)
Crec que Les llums de setembre també t'agradarà ;-))
Espero la ressenya amb impaciència ;-))
T'he dit alguna vegada que m'agrada molt aquest blog? ;-))
ResponEliminaBona ressenya. No és un dels meus autors preferits i aquesta novel.la no l'he llegida.
ResponEliminaDel Ruiz Zafon només he llegit "l'ombra del vent", i ho vaig fer una mica a contracor. Quan un llibre (o una peli) té una campanya mediàtica tan brutal a mi em passen les ganes de llegir-lo. Però la dona se'l va comprar, el va llegir i li va agradar, així que em vaig decidir. I haig dir que no em va agradar gaire. He d'admetre que al començament em va enganxar molt, però cap a meitat del llibre la historia, almenys per mi, anava perdent cada vegada més l'interès.
ResponEliminaPotser sí que li donaré una segona oportunitat a aquest autor amb algun llibre juvenil.
Captaire, al meu marit li va passar igual ;-))
ResponEliminaJo vaig començar La sombra del viento perquè ma germana me'l va treure de la Biblioteca, però quan duia unes 100 o 150 pàgines, va morir mon pare i el llibre el vaig oblidar. Va passar el termini i li vaig dir que el tornés. Passats uns mesos, una veïna meva que llegeix molt, em va dir que el tenia i que era "infumable" (literalment) i llavors em va picar la curiositat i li vaig dir que me'l deixés... Vaig començar-lo de nou i em va agradar. No vull dir que m'entusiasmés, però em va agradar.
Passats uns mesos li vaig dir al meu marit que el llegís... i ho va fer (li varem demanar de nou a la veïna jeje)... Però, per ell, és un llibre "psa"... no el va convèncer gens.
Ara bé, jo crec que si et llegeixes aquests tres (que ara van junts com a trilogia però abans no) més "Marina", i ho fas amb la idea de que estàs llegint literatura juvenil: t'agradaran ;-))
El Juego del Ángel, un fàstic... Però com ja vaig omplir mil pàgines en aquest mateix blog explicant-ho, en el post que en XeXu va dedicar a "El Príncep de la Boira" doncs no ho tornaré a fer ;-))
No acabo d'entendre això de la trilogia. Suposo que com diu l'Assumpta és per aprofitar l'exit. A mi em va agrdar força, els personatges estan prou bé i la trama enganxa. personalment crec que Zafón és un bon autor però és que sovint s'exagera les seves qualitats i després passa el que passa.
ResponEliminaEncara tinc ala pila de pendents: Marina i Les llums de setembre
Només he llegit l'ombra del vent, però aquest té bona pinta. L'argument em crida.
ResponEliminaJo també em pensava que els llibres de la trilogia tenien alguna cosa a veure entre ells... Sinó, de què una trilogia??
Jordi de la Banyera.- I és clar que tenen coses en comú! I també les tenen amb "La sombra del viento" i "El juego del ángel"... Per tant: plou sovint i hi ha boira (d'aquí la brillant idea de "Trilogia de la Boira") jejeje
ResponEliminaPersonatges diferents, llocs diferents, èpoques diferents... però totes les característiques de l'autor. De fet, si posessis tots cinc llibres, podries dir que són una "pentalogia" ;-))
O sigui: L'autor va fer tres llibres diferents i, quan va haver-hi el boom de "La sombra", l'editorial que tenia els drets dels tres primers va dir "Ara és la mevaaa!! Iupiiii!!" i els va editar sota el títol (inventat llavors) de Trilogia de la Niebla.
Però els llibres són xulos, eh? Es poden llegir perfectament. Però El Juego del ángel no... és un desastre total, l'intent de seguir esprement el mateix massa vegades fins que fa "pufff" i queda un fracàs.
Ara si que veig que quan un escriptor t'agrada te'ls llegeixes pràcticament tots.La veritat és que a mi també em passa,però amb aquest escriptor no massa.^-^
ResponEliminaJo no sé pas, en el cas que decidís llegir-lo, si podria obviar qui és l'autor. Potser hauria d'aprendre a seccionar la meva ment, com en Khvote...
ResponEliminaPer cert, m'estic andrapant EL NOMBRE DEL VIENTO com si fos el més gran dels fanàtics. Sé que "no ve a cuento", però en saps alguna cosa de la segona part? quan sortirà? i la tercera? infartaré si tarden a publicar-les!
*Sànset*
Vaig llegir El príncep de la boira en una tarda, i des de la primera pàgina el llibre em va absorvir. TOt i això, Ruiz Zafón em va caure als peus amb El juego del ángel, que vaig acabar gairebé per obligació. Tot i això, El príncep de la boira em va agradar molt. No sabia que formava part d'una trilogia, em sembla que "em reconciliaré" amb Zafón i provaré El palau de la mitjanit. Molt bona ressenya!
ResponElimina(Iuuuupiiii!!! un altre que cremaria "El juego del ángel") :-DD
ResponEliminaAixò de seccionar la ment sembla interessant... tot i que jo ja la tinc mig seccionada... no sé. Aquest llibre del Nombre del Viento jo el vull... ja el mirava per sant Jordi, però el pressupost és el pressupost... Li demanaré a ma germana, a veure si alguna Biblioteca el té :-))
Aquest l'he llegit (de Zafón menys el darrer i "Llums de setembre" tots), però no és dels que més m'hagi agradat. Els altres tres sí, força, especialment i com no "L'ombra del vent", una meravella :)
ResponEliminaPerdoneu-me, he deixat abandonat aquest blog tots aquests dies a arrel de la malaltia del Bamboo. Tinc una ressenya pendent que ara faré, i un altre llibre en marxa que acabaré aviat, espero. Com que la ressenya que he de fer és el tercer de la trilogia, em permetreu que no contesti els comentaris avui, i que faci una comentari una mica general, que ja en podem parlar al tercer llibre. Dir que ja sabia que aquests llibres de la Trilogia de la Boira eren individuals, i que de fet, jo els he llegit per separat. Si els tingués en un sol volum hauria fet una única ressenya. El fet de parlar de trilogia és perquè els han agrupat així, no sé per què.
ResponEliminaSeguint la tàctica aquesta de no pensar que llegeixes Zafón el llibre està bé, i em sembla que és aplicable a tots els seus. El cas del Joc de l'Àngel, que l'Assumpta critica tant, el vaig trobar fluixet, però és que no vaig saber desvincular-me de l'autor, potser m'hauria agradat més si no hagués estat pensant que venia de l'Ombra del vent.
Una amiga té tota la bibliografia del Zafón i em vaig endur Marina i el Palau de la mitjanit... primer em vaig llegir aquest, i després vaig començar Marina. Em va passar com amb en Dan Brown: em va donar la sensació de la plantilla.
ResponEliminaAutor prepara una plantilla de llibre i a partir d'aquesta escriu tots els seus llibres. Només cal canviar la localització i els personatges i donar-li to d'intriga. Ja tens la màquina de vendre a punt.