dimarts, 23 de març de 2010

Un llibre sense fi

Tinc una cua de llibres pendents de considerable llargada. Sempre planejo l'ordre dels llibres que vindran a continuació, com a mínim els tres o quatre següents al que estigui llegint en aquell moment. De tant en tant, se'n cola algun pel mig, com és el cas del que estic llegint ara. Però aprofitant que és més curt que els que el precedeixen i els que han de venir, he decidit reduir la seva lectura només a les escasses dues estacions que tinc fins a la feina (d'anada i de tornada) i a l'estona que camino fins la porta, és clar!

Això és perquè he decidit prendre'm seriosament la lectura d'un llibre que se m'està eternitzant: Un món sense fi de Ken Follett. Primerament, dir que aquest és un dels meus autors predilectes. Vaig començar aquest llibre el 2008, però és tan pesat (de pes, pesa una tona i mitja!), que no me'l puc emportar pel món amunt i avall. Per això vaig decidir tenir-lo com a llibre de capçalera al llit, i anar fent. Ja vaig calcular que trigaria uns dos anys al ritme que llegia (el llibre té 1258 pàgines ben grosses i sóc lent, què passa!?). Però tenint en compte la immensa quantitat de blogs que segueixo, en posar-me al llit ja no tinc esma de llegir. Si no faig un cop de cap, aquest llibre no s'acabarà mai.

Doncs bé, el cop de cap està fet. Segur que molts l'haureu llegit ja, i espero acabar-lo aviat. Aviat pot ser un mes, penso. Mentrestant, vaig fent amb els llibres de la llista, però el ritme s'alentirà, és clar. Val la pena llegir Ken Follett i aquesta segona part dels Pilars de la Terra. És un molt bon llibre. Quan l'hagi acabat en faré la ressenya, i m'agradarà molt fer-la.

17 comentaris:

  1. Jajajaja Quin post tan bo, XeXu!! :-))

    Jo també llegeixo molt poc a poc i un llibre molt llarg també es pot eternitzar... i... tatxiiiinn!! El proper que tinc per llegir és “El Casalot” de Charles Dickens, 1.118 pàgines, tapes dures i un pes impressionant (jo no el puc aixecar amb una sola mà... clar que jo tinc poqueta força per la meva amiga artritis, però bé vaig fent en el dia a dia...)

    Em fa molta, molta, molta il•lusió, va ser el meu regal “estrella” de Reis perquè, a més, és caríssim (si no recordo malament 32 Eurus) i què he fet aquests primers tres mesos de l’any? Doncs mirar de llegir uns quants llibres no massa llargs (a excepció de “El Ocho” que era un regal de Sant de l’any passat i ja duia massa temps esperant) per poder fer una mica de “coixí” i ara, quan em tiri la tira per llegir aquest, la meva “mitjana” de llibres no es veurà ressentida :-PP

    Jo no he llegit cap llibre de Ken Follet, així que esperaré la teva ressenya per veure si aconsegueixes que els vulgui afegir a la meva llista de pendents (crec que ma germana els té, així que aquests em sortirien gratis jeje... sinó el meu germà sí que els té)

    M’agrada aquest blog!! ;-))

    ResponElimina
  2. Ah!! Però jo sí que penso carregar "El Casalot" cap el Viena, que amb la meva súper bossa amb bandolera el pes queda ben repartit!! En Josep Lluís em va demanar si li deixava llegir primer i, clar, li vaig dir que sí ;-) i era jo qui el carregava amunt i avall :-))

    ResponElimina
  3. Realment és una putada llegir llibre així de pesats. Dius que el tenies com a llibre de tauleta de nit... Però ni així! Deu pàgines aguantant el llibre al llit i ja no saps com posar-t'hi. Jo li tinc moltes ganes al Quijote (no per ara; és un llibre d'estiu, de quan fa calor...), però crec que m'hauré d'enfrontar al mateix problema que tu: la gravetat. En fi, ja t'ho explicaré...

    ResponElimina
  4. És un llibre que està força bé. De vegades et planteges com pot ser capaç un autor d'escriure una novel·la tant ben trenada i on tot està enllaçat amb tot i... en definitiva, història rere història i tot acaba encaixant al final. La primera part molt bona, i la segona també.

    Saps com vaig solucionar jo el problema? Entre tu i jo que sempre portem el llibre a sobre i llegim pel carrer... Doncs per les vacances de Nadal, vaig dedicar tots els matins a llegir. Unes 100 pàgines al dia i amb uns deu dies vaig tenir-lo liquidat! Pensa-ho si tens dies de setmana santa!

    ResponElimina
  5. T'entenc perfectament! Jo preferesc els llibres de butxaca, encara que als estants quedin millor els de tapa dura, perquè des de fa anys tenc el costum de dur la meva lectura de torn al bolso, així que quan més petit millor. La primera part me va encantar i la segona he esperat que la treguin de butxaca. Igualment, aquesta segueix pesant i no la pots dur d'un lloc a l'altre... :S

    ResponElimina
  6. No m'he llegit res d'en Ken Follett,però m'apunto la teva recomanació si més no per veure si pot passar a ser futura compra o lectura.

    ResponElimina
  7. Perdó... però és que cada vegada que llegeixo això "Ja vaig calcular que trigaria uns dos anys al ritme que llegia (el llibre té 1258 pàgines ben grosses i sóc lent, què passa!?)." m'agafa el riure :-)) (i és un riure amb tot el carinyo del món, t’ho ben asseguro, però no ho puc evitar)

    M'has fet pensar en el bambú i les seves arrels... tu vas lent però segur... programar-se un llibre a dos anys vista (jiji) no ho havia vist mai a ningú... però et felicito, una altre persona hauria dit “uf, tardaré tant que no val la pena”... doncs tu no, tu has anat fent, al teu ritme i ho estàs aconseguint ;-))

    ResponElimina
  8. Ara provocaré un allau de crítiques: em va agradar molt. Més, fins i tot que els Pilars de la Terra. I, històricament, està molt ben contextualitzat.

    Un encert que te'l llegeixis!

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Et vaig deixar un comentari l'altre dia i veig que no s'ha publicat. Et deia que, com l'Assumpta, només de pensar en un llibre que em durés dos anys...em venien ganes de riure. Em va agradar molt Los pilares...i aquesta continuació la tinc pendent malgrat que diuen que és millor.

    ResponElimina
  10. Qui és que no té una llista de pendents llaaaarga! Però és que no s'acaben! La meva velocitat de lectura és relativa. Puc llegir-me un llibre de 600 pàgines en 2 dies i un de 150 en tres setmanes. No sóc de fiar. Els teus càlculs ,a mi no em funcionarien. Tot depèn de si m'enganxa o no. L'últim ( el 84, Charing... de 100 i poques) el vaig llegir d'una tirada . El que estic llegint ara, que no en té més de 200, fa més de dues setmanes que el tinc empantanegat.
    I ara no sé perquè us estic explicant tot aquest rotllo( tinc excusa, porto un parell de setmanes amb molta feina).
    Doncs sí ,que jo no puc calcular la durada dels llibres.
    Vaig llegir els Pilars i em va agradar, però me l’havien deixar tant bé que no va ser tant bo com m'esperava. D'aquest corre per casa ( el va llegir en Martí) però no crec que m'hi decideixi.

    ResponElimina
  11. si has de fer un cop de cap que no sigui contra el llibre, que si pesa tant encara et fotràs mal.

    diria que corre per casa dels pares... aquest i algun altre d'en Follet, no n'he llegit cap, encara ho provaré que últimament no m'enganxa res.

    ResponElimina
  12. Mai sé quin llibre llegiré després, ni calculo temps ni planes ni res. No sóc de planificar. Miro la pila de llibres i trio, però mai segueixo un ordre. Més d'un cop, tot i que tinc molts per triar, vaig a la llibreria a buscar-ne algun de nou, fent-lo passar pel davant dels altres. La pila sempre creix i em fa goig veure-la així, la veritat.
    Pel que fa al senyor Follet, no he llegit mai res.

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies a tots per comentar aquest post. Vaig fent amb la lectura, va a poc a poc, però me n'acabaré sortint. Si no fos un llibre tan bo potser m'ho repensaria, però val la pena.

    Assumpta, que mala persona que ets. Tan mala persona com jo. Què és això de llegir llibres curts per no baixar la mitjana quan ensopeguis amb un de ben llarg?? Pensava que aquestes coses només les feia jo... Jo te'l recomano en Follett, i no cal llegir aquest totxos que té, l'home té una extensa bibliografia i es pot començar per alguna cosa més curteta i de temàtica molt diferent. Jo m'hi vaig enganxar amb altres estils, això de fer novel·la històrica és una excepció en ell.
    Ah, compra't un carretó com aquells que porta ara la canalla per arrossegar la motxilla! I per cert, recorda que sóc capricorn. Si algú pot plantejar-se un llibre a dos anys vista, aquests som nosaltres.

    Gerhart, la gravetat només fa que portar problemes. El mateix passa amb els castells, no? I ara també amb la lectura. Si és que haurem d'anar a viure a la lluna...

    Sr. Banyera, és un bon consell el seu. Però a banda de que per SS només faré els dies estrictament necessaris, jo per llegir 100 pàgines m'hi estic una eternitat. No et dic que no faci un sprint, però segur que no l'acabo encara. Això de trenar bé les històries penso que es pot fer quan ets un bon escriptor. I jo em poso als peus del senyor Follett, tot esperant que no li facin massa pudor.

    Caterina, jo també prefereixo els de butxaca, però aquest el vam anar a comprar el mateix dia que va sortir, va ser tot un esdeveniment. Jo no me'n compro mai de tapes dures, fins i tot dic a casa que, si me n'han de regalar, que sigui la versió de butxaca, i si ho troben gaire cutre i barat, que me'n regalin dos!

    Maria, val la pena llegir-lo, i això d'aquests llibres seus és una excepció, toca moltes altres temàtiques.

    RedCrash, i Philemon ja no t'explico!

    Sànset, crítiques per què? Si per gustos els colors. Et criticaríem si diguessis que el llibre és una merda, hehehe. No, ni així. Si no t'agrada, doncs què hi farem. I si t'ha agradat molt, doncs millor per tu, no has llegit 1258 pàgines per no res!

    Kweilan, me'l vaig prendre així per anar llegint amb calma. Vaig veure el ritme que portava i vaig fer uns quants càlculs mentals, i em van sortir dos anys. Al final acabaré encertant de manera força exacta, però cal tenir en compte que l'he tingut força temps molt oblidat, i ara estic accelerant. Espero que t'agradi com a mi m'està agradant.

    Mireia, m'ha fet gràcia això de que no ets de fiar! M'agrada aquesta frase. El ritme de lectura no sempre és el mateix. Depèn del que llegeix, però també del seu estat d'atenció, i potser encara més de la qualitat i l'interès del llibre, o per com està escrit, n'hi ha de més fàcils de llegir que d'altres. Si s'ajunten tots els factors, un bon llibre, ben escrit i amb llenguatge planer, i un lector amb ganes i concentració, et poleixes el que sigui en un obrir i tancar d'ulls.
    Si et va agradar el primer, no veig per què no has de llegir aquest. Com a mínim és igual de bo que l'altre, així que ja saps que almenys no et decebrà.

    Elur, una devoradora de llibres com tu ha d'haver llegit algun llibre de Follett. Així que agafa'n algun i ja m'explicaràs. I si no t'agrada et deixo que me'l tiris pel cap. Però després el colliré i me'l llegiré jo.

    Manus, expliques el plaer de la lectura a la màxima potència. Sense estrès, sense voler córrer, sense pensar en la següent lectura... només gaudint d'aquesta afició tan sana. Els malalts com jo hauríem de ser més com tu. A mi també m'agrada tenir una bona pila de pendents. Però també m'agrada veure com van desapareixent d'allà. I no hi ha manera, tu.

    ResponElimina
  14. Som com criatures! ;-)) A final d'any, quan fem la nostra llista -idea que jo vaig copiar de tu i que em va fer moltíssima il·lusió fer aquest desembre per primera vegada- ha de quedar una cosa digna jejeje
    No podem dir que hem llegit quatre llibres però que tots passaven de 1.000 pàgines :-)... per això et recomano el de 84 Charing Cross Road (el vaig llegir en un dia... o dos, si es compta que el vaig acabar "de matinada" del dia següent) ;-))

    Però jo estic encantada de tenir aquesta il·lusió, d'haver recuperat una afició que m'encantava i que tenia una mica perduda... i és una cosa que m'ha regalat el món dels blogs i gent com tu, la Kweilan, la Mireia... ;-)

    ResponElimina
  15. això ho dius perquè deus saber que tinc l'edició de butxaca!!! com ho saps, è? è? 'espión'!!!!

    ResponElimina
  16. vaig tenir 'Els pilars de la terra' a les mans, edició de butxaca, però em va fer una mandra terrible! aquest any no trobo cap llibre que em tempti prou, potser és que ja no tinc aquell no-fer-res que havia d'omplir d'alguna manera i ho feia llegint, no ho sé.
    Al final acabaré anant a la llibreria, on hi treballen dos amics i els faré una sol·licitut que odien terriblement: 'vull un llibre que no em faci pensar' i ja semblo que sento en Pep reponent-me: 'doncs engega la tele' :P

    ResponElimina